d’educació emocional per a la vida diària
Educar als fills no és una tasca senzilla. És un procés dinàmic que cal d’un aprenentatge continu on els valors i les emocions juguen un paper essencial. Els fills sovint posen a prova les nostres estratègies, els nostres objectius, ens sorprenen amb el seu comportament. Aconseguir que arribin a ser persones autònomes, responsables, capaces de prendre decisions i segures de sí mateixes demana molta valentia, constància i paciència.
En aquest camí les emocions juguen un paper importantíssim. L’emoció és el moviment de la vida mateixa, elles són les responsables de molts dels nostres comportaments i algunes, fins i tot, poden arribar a contaminar el clima familiar i convertir-se en fonts generadores d’estrès. Com a pares hem d’ aprendre a expressar emocions i a no reprimir les dels fills. Les emocions no són més que informació que si sabem escoltar ens ajudaran molt en les nostres relacions. Ningú pot dir a un altre què sentir ni quan fer-ho, ara bé, com a pares podem ensenyar a comprendre millor perquè senten el que senten, a diferenciar l’emoció del comportament i així, mica en mica, afavorir que es facin responsables dels seus actes i no es deixin arrossegar, sense reflexió, per les modes o conductes grupals que els hi poden significar problemes. Per això caldrà posar límits, coherents i constructius, al seu comportament. Hem de saber que no hi ha receptes, encara que sí estratègies entre les que podem escollir i adaptar a la nostra manera de fer i d’ésser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada