Va ser una xerrada molt interessant, amb una bona participació per part de les assistents i va servir per aclarir alguns dubtes sobre com podem donar llibertat, respecte i amor als nostres fills, per tal que puguin regular-se ells mateixos.
L'autoregulació englova molts aspectes tant a nivell alimentari, com a nivell educacional i emocional. I els nostres fills tenen una guia interna pròpia que cal respectar.
Nosaltres no els ensenyem, sinó que els guiem.
Autoregular és guiar cap endins, educant sense manipular. Els nostres infants necessiten escolta i mirada: escoltar-los i observar-los per saber què ens demanen, que a vegades no ho diuen en paraules. I a vegades no es veu la forma concreta del problema, sinó que cal saber perquè està passant, què ens diu el seu cos.
L'autoregulació sovint pot xocar amb aspectes culturals adults (horaris i tipus de menjar, què toca menjar i quant a cada moment). Els infants es guien per impulsos biològics (el què el cos els demana) i nosaltres, els adults, ens guiem per impulsos culturals, i sovint no són els mateixos.
Per permetre una bona autoregulació cal crear moments que els infants tinguin espai per a ells mateixos, respectant els seus ritmes maduratius. Cal mantenir la curiositat.
A la part final de la xerrada vam sorgir preguntes i temes més enllà de la xerrada d'autoregulació que també van ser molt inetressants poder-los parlar amb la Neus Estrada. Sobretot van sorgir temes relacionats amb l'educació, amb el que les escoles actualment ofereixen o exigeixen (control d'esfinters massa aviat, coneixements vers vivències, etc.)
Algunes de les imatges de la xerrada, assegudes a terra, en rotllana i amb les criatures poden jugar lliurement al terra.
