divendres, 28 de febrer de 2014

El Concert Solidari d’aquest any serà el 26 d’abril amb El Pot Petit

Atenció, ja tenim data pel Concert Solidari d’aquest any! Serà dissabte 26 d’abril a les 17.30 hores amb El Pot Petit , que oferirà l’espectacle Balla, canta i riu!. El concert, que arriba a la tercera edició i que es farà a la Sala Nau B1 de Granollers, servirà per recaptar fons per a la investigació del càncer infantil a l’Hospital Sant Joan de Déu.


 D’aquí a pocs dies anirem informant dels punts de venda de les entrades i de tots els detalls del concert. Estigueu atents!
 

dimarts, 25 de febrer de 2014

Resum de l'activitat del dimarts 25 de febrer de 2014: Quina escola triem ?

Mestres i famílies de diferents escoles de la comarca hem compartit l'experiència i les incògnites que ens genera el triar l'escola dels nostres infants.

Hem tingut el punt de vista de diferents tipologies d'escola i ensenyament:
- Escola Ginebró
- Escola Pia
- Escola Lledoner
- Col·legi Jardí
La Llavor

Cadascú ens va explicar el funcionament de la seva tipologia d'escola, concertada, pública, comunitat d'aprenentatge, espai de criança compartida ....

Però algunes de les característiques que van sorgir a tenir en compte són:
- Valors
- Projecte educatiu
- Proximitat i "logístic"
- Sentir-se còmode amb l'entorn d'altres famílies
- Econòmic
- Puntuació
 .....

Cada família ha de fer-se aquesta llista pròpia i posar-s'hi unes prioritats que l'ajudin a escollir.

I les recomanacions van ser que a part de fer la visita en les portes obertes per a tenir accés a la informació del projecte, poder fer una visita durant les entrades i sortides de l'horari escolar per a veure com les famílies porten o recullen als seus infants, no tant per "quin tipus de família" és sinó per la manera d'actuar, de respectar als infants .... l'educació que els transmeten en aquests moments.

També vam escoltar experiències de famílies que han canviat el seu infant d'escola i els infants s'hi han adaptat perfectament. D'altres que l'escola a la qual han anat no ha estat la desitjada i els ha sorprès molt gratament el què hi han trobat .....

Així que, feu-hi una pensada, però tot es pot canviar si creiem que ens hem equivocat !



Moltíssimes gràcies a les educadores que han compartit aquesta tarda amb nosaltres i a totes les famílies que ens hi heu pogut acompanyar.

dimarts, 11 de febrer de 2014

Resum de l'activitat del dimarts 11 de febrer de 2014: Límits i rebequeries criar amb el cor

Hem compartit la tarda amb la Mamen Conte d'Umuma, l'aventura de ser família


Algunes de les recomanacions i idees que han sorgit en la xerrada:

•Les rebequeries sorgeixen en l’etapa compresa entre els 2-4 anys en el moment en que es forma el i la personalitat única de cada nen. Es caracteritza per una etapa d’oposició, desafiament, rivalitat… i la necessitat de dir “no” per experimentar on està el nostre límit.
 
•La rebequeria és la forma manifesta més lleu d'alteració de la conducta infantil, en la major part dels casos són episodis de caràcter esporàdic, no molt intensos que cal considerar com a normals. La rebequeria és el plor violent davant la frustració al no haver aconseguit imposar la seva voluntat.
 
•Coincideix normalment amb una etapa de desafecció (“desapego”) de la mare (fi de la lactància, autonomia, canvis en els patrons de la son… etc)
 
•Les rebequeries es solen donar quan el nen vol fer molt més del que pot i va acumulant frustració. Voldria enfilar-se a llocs on no arriba, comunicar-se, però encara no domina el llenguatge, imitar totes les conductes dels adults o dels germans grans però no pot encara. Van acumulant frustració. Tenen poc autocontrol, fins que exploten.
 
•Les rebequeries són degudes, sobretot a la seva inmaduresa, impulsivitat, frustració en l’intent comunicatiu, i dificultat de identificar emocions con el dolor, la gana, la son, la pena, el cansament...

•Hem d’entendre les rebequeries com una etapa, deixarà de fer-ho igual que deixarà de mama, de plorar, de dormir acompanyat, de portar bolquer, o de preguntar els perquès de tot… Hem d’aprendre a relativitzar… a pendre distància i posar cada cosa al seu lloc per ser més objectius/ves.

•L'actitud dels pares davant aquest tema és fonamental. Ja que som els responsables de promoure hàbits i límits amb amor perquè sigui una gran oportunitat per promoure la seva autoestima i autonomia i autocontrol. L’actitud més recomenable és la de mostrar respecte, contenció, veritat, conseqüència, escolta activa, raonament senzill i tolerància.

•Als infants no els serveixen les grans explicacions perquè encara no tenen la capacitat de verbalitzar. Els nostres missatges han de ser curts, ferms i positius. Sense violència, ni rigidesa, però si amb fermesa i coherència.

•Com més aviat el nen aprengui que "sí" vol dir sí, i que "no" vol dir no, abans de produir l'abandonament del plor com un sistema de petició.

•Els nens s'executen aquestes rebequeries per expressar dolor, gana, cansament, por, inquietud, tristesa, frustració i qualsevol emoció negativa, en ocasions són expressió del patiment d'una malaltia.

•Encara que resulti paradoxal, hem d'entendre la rebel·lia, la desobediència, el negativisme, les rebequeries i les enrabiades com a signes positius i expressius d'una personalitat en formació. Si un nen a aquesta edat no dóna cap senyal d'oposició, és a dir, lliurament les seves joguines amb massa facilitat, no ofèn, no protesta ni es defensa quan li treuen o li neguen alguna cosa, hi ha raons suficients per preocupar-se.

•És positiu a aquesta edat començar a pactar les normes: dona als nens estabilitat i autocontrol, confiança en saber que han de fer i com fer-ho. Els límits amb amor són una oportunitat de treballar l’autoestima, l’autovaloració de les emocions, el respecte als nostres fills i la convivència.

•Hi ha moltes coses del día a día en les que podem integrar als nostres fills, i que aprendran per imitació, i amb paciència, i poc a poc els farà ser més autònoms: preparar la roba, banyar-se, recollir el lavabo, pentinar-se, parar taula, recollir joguines, etc.. per exemple: marcar el temps de jugar, menjar, dormir, estar amb la mama, sortir al carrer, recollir les joguines, anar al bany… i sempre amb preavís uns minuts abans.

•Quina és la diferència entre límits i limitacions? Els límits ben entesos donen seguretat, un entorn càlid i previsible, confort i confiança i un punt de partida per ser un mateix.

•En la majoria dels casos confonen autoritat amb imposició i aixó genera un fort sentiment de culpa als pares, perquè tendim a perdre el control, ens desborda. Com aconseguim una autoritat carismàtica? desde la coherencia, l’exemple i el sentit de l’humor.

•El Carlos González sempre diu que “La infancia es fugaz. Que nuestra obsesión por corregirla no nos impida disfrutarla”.

•El sentiment de culpa que ens sorgeix als pares és quelcom cultural, ja que ens genera inseguretat en la manera de funcionar. Els pares pensem que ho hem de saber tot, però els nostres infants només volen la presència física.

•Hi ha una gran diferència entre les mares d’abans (tribu, tradició, religió, costums, conformisme…) i les mares d’ara (família nuclear, diversitat cultural, dubtes, excés d’informació…) Ara hi ha tants models de criança que costa trobar un de propi que realment ens serveixi. Tanta diversitat fa que dubtem de si el que escollim és el correcte.

•Què podem fer davant una rebequeria ? Ens cal actuar! És possible respectar la seva individualitat sense deixar d'exercir l'autoritat? Per descomptat que sí. Un nen que se sent respectat, respecta, que se sent enganyat, menteix. Un nen que se sent escoltat, escolta; sap que parlar val la pena. Un nen a qui se li donen raons veritables i vàlides, aprèn que ningú, no només ell, pot fer tot el que vol en qualsevol moment.

•Cal que ens continguem emocionalment a nosaltres mateixos també, hem de buscar les nostres pròpies eines. Els nostres fills ens ensenyen la solució de molts conflictes, hem d'aprendre amb ells. Les rebequeries són necessàries pel seu desenvolupament.  Ens ensenyen a qüestionar-nos a nosaltres mateixos. Les rebequeries són problemes de conducta, no d'educació. Els infants aprenen per imitació, podríem afirmar que el 50% ho copien del model de casa i un 50% és per la falta de límits a temps. Hem de començar qüestionant-nos com gestionem nosaltres les emocions i la frustració.

 
Idees i recomanacions
- Aprendre  a empatitzar amb el què senten els nostres fills.
- Compartir amb ells mitjançant missatges senzills les nostres emocions quotidianes “avui la mama està cansada, trista”, “això que he sentit m’ha fet mal”, etc.
- Respirar i contar fins a ..... abans de reaccionar.
- Controlar el llenguatge no verbal, podem dir “carinyu recull això” però si la mirada és d’odi visceral no arribarà el missatge que volem.
- Donar missatges suaus i curts.
- Posar-nos físicament al nivell dels nens (ajupir-nos)
- Explicar-ho amb missatge positiu buscant la complicitat “ara parlarem baixet que entrem a la biblioteca”, “m’agafes de la mà i creuem junts?”
- Ser coherent i conseqüent.
- Practicar la “oportunitat limitada”: dona sensació de poder i control. Es tracta de donar alternatives: “és hora del bany, vols omplir la banyera o fer dutxa?”, “et dutxes amb la mama o amb el papa”, “ què vols primer, la fruita o la sopa?”, “que vols escollir tu, la roba o les sabates?”
- Fer més èmfasi en els temes de perill.
- Evitar frases impositives i crits: “no!”, “para!”, “prou!” és important recordar-li que el que és inacceptable és la seva actitud, no el nen en sí, per això la informació ha de ser útil al seu desenvolupament, hem de donar alternatives, solucions al seu aprenentatge: “parla baixet, hi ha un bebè dormint” és un missatge més clar que “no cridis!” que normalment direm cridant… o “guarda les joguines a la seva cistella perquè no es perdin” és més pràctic per generar un hàbit que un “treu això d'aquí!”, “no mosseguis als nens, això fa mal”, “no et puc donar un caramel abans de sopar, però si podem menjar gelat després.
-Recupera més endavant els mateixos discursos, per exemple si el bebè es desperta, “ja et vaig dir que havíem de parlar baixet, ara la mama l’ha d’atendre, així que no puc jugar amb tu”, o si es perd una joguina “creus que es bona idea que les guarden al seu lloc perquè no torni a passar?”, si el mosseguen, “com et sents ara que t’han mossegat a tu?” fugir de la desvalorització! mai dir, “ja està.. va… no passa rés…”
- Posar normes conjuntament amb ells.
- Donar alternatives: “aquest és el llapis de treballar de la mama i no el pots fer servir, però si vols podem pintar amb aquests colors” així ensenyem que els seus sentiments són acceptables i importants per nosaltres, que els tenim en compte i que valorem molt positivament que ens els comuniquin.
- Fer reflexió al final del dia del què ha anat "bé". Emfatitzar en el que ha fet bé, per al seu bé (autoestima), per al nostre (empatia), per als altres (convivència).
- Establir pautes molt senzilles a fer cada dia.
 

En resum la Mamen ens recomana fermesa en l’acompliment, desaprovació de la conducta, mai del nen, control de les emocions, diàleg, contenció, alternatives, reforç positiu i paciència, moooooolta paciència!


I de forma conjunta hem anotat els temes que creiem pilars i les paraules clau relacionades amb les rebequeries:
- Irritabilitat
- Paciència
- Respecte
- No


Ha estat un plaer poder compartir amb la Mamen aquesta sessió que se'ns fa fet curtíssima. Esperem poder-la retrobar en properes ocasions.


Moltes gràcies a totes les famílies que hi heu pogut assistir !